Els herois de La Cartuja: Amedeo Carboni

Amedeo Carboni va ser un dels integrants de la plantilla que va alçar la Copa del Rei de 1999 amb el Valencia CF. El defensa italià, tota una llegenda valencianista, ha compartit en VCF Media els seus records sobre la final de Copa i els seus anys com a jugador blanc-i-negre en el dia del seu aniversari.

Tornada a La Cartuja

Han passat ja molts anys, però esperem que ens porte sort una altra vegada.

Competició complicada

Van ser uns anys increïbles, molt bonics. Arribarem a la final després d'eliminar a Real Madrid i Barcelona, i feia molts anys que el Valencia CF no guanyava un títol. En eixa època, tots els equips jugaven la Copa amb el seu equip titular i vam guanyar als tres millors equips d'Espanya, ja que en la final vam superar al Atlético de Madrid.

Gol clau

El 3-0 ens va donar la tranquil·litat absoluta. Amb el 2-0, en qualsevol jugada, el rival marca i encara que falten 3-4 minuts sembla que falte un món perquè et poden empatar. Amb el gol del ‘Piojo’ ens sentim ja campions.

Inici d'una època daurada

Eixa temporada va començar malament però, amb l'arribada de Ranieri es va anar centrant, es va acabar bé la temporada i es va començar a formar un grup important per al futur.

Equilibri tàctic

A Ranieri, d'inici, li agradava jugar amb cinc arrere. La mentalitat era, primer, no encaixar. Després ja la gent de dalt havia de resoldre. En la plantilla hi havia molts jugadors que els agradava la pilota i Ranieri, quan va arribar, va fer un equip més equilibrat a nivell tàctic. Per a això, van entrar molts joves com Farinós, que va ser un migcampista espectacular. També Mendieta, que va estar a punt d'eixir cedit, i després va ser un jugador important dins de l'equip.

Celebració

Va ser una explosió de tota la ciutat, del valencianisme pur. Es va entrar en la millor època valenciana, no sols a nivell esportiu, també a nivell social. La celebració va ajudar molt perquè la ciutat es convertira en una ciutat europea.